La dumanda di prudot del legn segutta a cress a livel mundial per i luur qualità natürai, ecologich, durabil e estetich. Però, diferent tip de legn e luur tecnich de lavuraziun influiscon diretament sü la prestaziun, sü l’aplicaziun e sül prezi del prudut. Cumprender chesti diferenzi l’è fundamental per i società impegnà in del cumercio estero.
Sü la bas del material, i prudot de legn sun principalment categurizà cuma legn duro e legn moll. I legn duri cuma el querc, la noce e la ciliegia g’han una volta densità e cereai fin e sun despess duperà in di mubilia de lusso, in di ròbb de decoraziun e in di artigianà, e g’han una lunga durada e un volt valur da culeziun. Chesti prudot sun principalment esportà in di pais sviluppà en Europa e en Stat Ünì, indué i consumadur dan la priorità ai materiai natürai e a la manualità artigianal. Al cuntrari, i legn moll cuma el pin, l’abete e el betul sun püsee leger e menu cari, e donca sun duperà tant cuma materiai de imballagg, mubilia per bagai e ròbb de bas per la cà. Sun giüst per mercà cunscient di cust cuma el Sud-est asiatich e el Mediorient.
I tecnich de lavuraziun sun anca un fatur fundamental per diferenziar i prudot del legn. I produt de legn grezz minga tratà conservan el cereal uriginal ma sun suscetibil a l’umidità e a la deformaziun. Sun de solet duperà in del giardinagg a l’esterno o in di strütür temporane. El legn che g’ha subì l’asciugatura, i tratament antisettich e la lucidadura rend minga sultant la durabilità ma el se adata anca a diferenti ambient de üs. Par esempi, i prudot en legn carbonizà sun püsee resistent a la corrusion e sun despess duperà in di mubilia e in di paviment per l’esterno. Inolter, la scernida di rivestiment supercifiai, cuma vernis, cera o vernì, pœu anca influenzar la trama final e el posizionament sul mercà del prudut.
In del mercà del cumers estero, i diferenzi in di prudott de legn se rifleten anca in di certificaziun e in di standard. El mercà del UE g’ha di limit strècc süi emission de formaldeid, che dumandan ai prudot de sudisfar i standard E1 o superiur; i Stat Ünì sottalinean la certificaziun FSC (Consegli de gestiun di furesti) per garantir che el legn l’è provenient en mod legal e sostenibil. I società de cumers estero g’han bisogn de adatà i prucess de produziun segond i regolament di mercà mira e de sudisfar i esigenz di diferent grupp de consumadur travers de un posizionament diferenzià.
En pooch parolles, i diferenzi intra i prudott de legn sun minga sultant in del material e in del artigianà, ma anca in de cuma sun pusiziunà per sudisfar la dumanda del mercà. La comprension de qei diferenze qì la pœl vutar i operador del comerç ester a utimizar i stratejie de prodots e a meiorar la soa competitivitaa internazional.


